Etimològicament, el terme autisme prové de la paraula grega eaftismos. El significat és "tancat en un mateix".
L’autisme no és una malaltia, sinó una síndrome*. És a dir, un conjunt de símptomes secundaris i associats (malestar, problemes o alteracions de la persona afectada) i signes que es manifesten de forma simultània i que varia segons l'individu. Es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius.
Científicament no hi ha unes causes segures de l’autisme, però probablement tant la genètica com els factors ambientals (entorn) hi juguen un paper important. A partir d’aquí han sorgit diferents teories sobre les possibles causes: la primera, i ja refutada, seria les relacions del nen vers el seu entorn i medi social, és a dir, la poca o nul·la afectivitat per part de la família i el seu entorn més proper. La segona, encara no demostrada, serien les diferencies i anomalies cognitives, és a dir, irregularitats en diverses regions del cervell. Per últim, sent la causa més estudiada i demostrada, s’afirma que les persones amb autisme tenen un nivell anormal de serotonina*.
Científicament no hi ha unes causes segures de l’autisme, però probablement tant la genètica com els factors ambientals (entorn) hi juguen un paper important. A partir d’aquí han sorgit diferents teories sobre les possibles causes: la primera, i ja refutada, seria les relacions del nen vers el seu entorn i medi social, és a dir, la poca o nul·la afectivitat per part de la família i el seu entorn més proper. La segona, encara no demostrada, serien les diferencies i anomalies cognitives, és a dir, irregularitats en diverses regions del cervell. Per últim, sent la causa més estudiada i demostrada, s’afirma que les persones amb autisme tenen un nivell anormal de serotonina*.
Els símptomes que donen a conèixer que un infant presenta diagnòstic d’autisme són:
- Accentua la falta de reconeixement dels sentiments de la gent que l’envolta.
- Absència de joc social.
- Manca de comunicació adequada.
- Anormalitat en la comunicació no verbal.
- Anomalia en l’emissió del llenguatge afectiu i en la forma i contingut del llenguatge verbal.
- Absència d’activitat imaginativa.
- Moviments corporals i estereotipats.
- Persistent preocupació vers els objectes.
- Actitud rutinària irracional.
- Etc.
