20 de gener del 2011

Alteracions en la interacció social


El desenvoluament de la interacció social d'un nen/a amb autisme, es manifesta amb un gran aïllament, indiferència a l'afecte i al contacte físic amb els altres. El nen i la nena pot dirigir-se a altres persones per a aconseguir satisfacció d'algunes necessitats senzilles i pot gaudir amb pessigolles o jocs de moviment, però mantenen escàs contacte visual i desenvolupen una vinculació molt limitada. En altres ocasions mostren una acceptació passiva dels acostaments que fan els altres, però tenen nul·la o escassa iniciació de contacte social i dificultats per a compartir algun tipus d'interès amb els altres.

En els nens i nenes que tenen autisme o altre trastorn del desenvolupament s'aprecia una deterioració de la capacitat imaginativa, de tal manera que el seu patró d'activitats contrasta marcadament amb el desenvolupament normal del joc que pot tenir qualsevol altre nen en la seva edat. Molts nens i nenes autistes utilitzen les joguines "sense treure'ls partit", freqüentment destaca la seva competència per a utilitzar els objectes o jocs de manera purament manipulativa.No obstant això, també molts d'aquests nens i nenes a través de l'educació i "ensenyant-los a jugar", poden arribar a progressar a utilitzar-les en activitats que s'acosten al que és el joc.

En general els nens i nenes amb autisme presenten una deterioració qualitativa en l'àmbit de la comunicació, tant verbal com no verbal. Així, apareixen alteracions en relació a:

- La intenció comunicativa: En general no hi ha interès per comunicar-se ni donar resposta als actes iniciats per uns altres, sent inexistents o molt pobres aquells indicadors no verbals que informen que el subjecte està interessat a iniciar o mantenir la comunicació (expressió facial, gestualitat,...).

- L'ús funcional de gestos comunicatius: Els nens/es amb trastorns greus en la comunicació tenen alteracions per a fer-se entendre a través de gestos comunicatius com assenyalar, agafar la mà per a aconseguir alguna cosa, etc. 

- L'ús de la mirada i el contacte visual: Aquest és important i qualsevol acte comunicatiu és un altre dels aspectes alterats. Els costa mantenir la mirada amb l’interlocutor, es resisteixen a mirar de front, mantenen la mirada perduda no donant oportunitat d'iniciar la comunicació i impedint uns mínims d'atenció sobre alguna cosa o algú. Quan hi ha suficient competència en la parla sol ser característica la repetició en l’eco del que uns altres diuen, la inversió o confusió de pronoms i la repetició de paraules, frases fetes o fins i tot converses.

Heu tingut alguna mena de tracte o contacte amb algun nen/a amb autisme? Amb quines dificultats us heu trobat? Eserem que aquesta nova entrada us serveixi d'ajuda.

16 de gener del 2011

Qüestionari

Per poder aprofunditzar més sobre el tema us demanem que ens contesteu a un petit qüestionari sobre el tema de l'autisme!

https://spreadsheets.google.com/viewform?pli=1&formkey=dFhiWUFqbGVkc0JWdXltUjVBd3owTWc6MQ#gid=0

Moltes gràcies!

LA FAMÍLIA D'UNA PERSONA AUTISTA

Després d'un grapat de dies de vacances i festes senyalades, ens tornem a trobar al bloc "Un crit en silenci". Esperem que hagin passat unes bones festes i que hagin entrat a aquest nou any amb molt bon peu!

En aquesta nova entra, us volem parlar de les famílies que tracten dia rere dia, amb persones autistes, siguin fills/es, pares/mares o altres. La impotència de cada membre de la família on hi ha un nen/a amb autisme, es manifesta de diferents maneres. S'ha parlat dels períodes “obligats” a passar quan es té el diagnòstic definitiu que són :

- L'impacte de diagnòstic
- La negació
- El període de dol
- L'acceptació
- L'organització




En aquestes etapes flueixen molts sentiments, considerant que a l'inici la família és sotmesa a moltes tensions, pel que pot sentir culpa, vergonya, enuig, tristesa, afecte desmesurat, tendresa, coratge, etc. Tot això és normal, no hi ha perquè sentir temor a creure'ns dolents; és part de l'acceptació.

Dins l’estudi de la gravetat en que un fill autista afecta la família, és important conèixer els factors de risc, tan com els factors protectors de l’estrès parental. Per això els pares i mares amb un fill/a autista tenen la necessitat de disposar d’un centre adequat per l’escolarització del nen/a, i els familiars mateixos necessiten un programa individual per al tractament del fill/a a la llar que inclogui un assessorament regular per part de professionals qualificats.  

Ens certs programes només s’exigeix als pares que col·laborin en els apartats que tenen més incidència en la vida familiar: els problemes de conducta (agressions, rebequeries, hiperactivitat, ...) i en segon lloc els hàbits bàsics d’autonomia. En d’altres, l’ajuda proporcionada pels familiars, facilita a aconseguir tots els objectius proposats; en aquest cas, els pares es converteixen en veritables co-terapeutes del seu fill. El que sí és cert és que la unificació de criteris de tractament entre totes les persones que tenen contace amb un autista concret, comporta unes millores ràpides i visibles.