ALTERACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTERACCIÓ SOCIAL
En la seva forma més greu es manifesta amb un gran aïllament, indiferència o aversió a l'afecte i al contacte físic amb els altres. El nen i la nena pot dirigir-se a altres persones per a aconseguir satisfacció d'algunes necessitats senzilles i pot gaudir amb pessigolles o jocs de moviment, però mantenen escàs contacte visual i desenvolupen una vinculació* molt limitada. En altres ocasions mostren una acceptació passiva dels acostaments que fan els altres, però tenen nul·la o escassa iniciació de contacte social i dificultats per a compartir algun tipus d'interès amb els altres. Tampoc solen mostrar interès per la resposta dels altres i els resulta difícil entendre les normes que regeixen les interaccions socials convencionals.
ALTERACIÓ DE LA IMAGINACIÓ
En els nens i nenes que tenen autisme o altre trastorn del desenvolupament s'aprecia una deterioració de la capacitat imaginativa, de tal manera que el seu patró d'activitats contrasta marcadament amb el desenvolupament normal del joc que pot tenir qualsevol altre nen en aquesta edat. Molts nens i nenes autistes utilitzen les joguines "sense treure'ls partit", manipulant-los per a obtenir simples sensacions o convertint el joc en simples accions sense sentit; freqüentment destaca la seva competència per a utilitzar els objectes o jocs de manera purament manipulativa.
Aquesta alteració s'aprecia per una limitació en el repertori de jocs que poden arribar a crear, en la repetició continuada i en la dificultat que tenen per a passar a jocs més complicats i basats en la fantasia.
ALTERACIÓ DE LA COMUNICACIÓ
En general els nens i nenes amb autisme presenten una deterioració qualitativa en l'àmbit de la comunicació, tant verbal com no verbal. Així, apareixen alteracions en relació a:
- La intenció comunicativa: no hi ha interès per comunicar-se ni donar resposta als actes iniciats per altres individus, sent inexistents o molt pobres aquells indicadors no verbals que informen que el subjecte està interessat a iniciar o mantenir la comunicació (expressió facial, gestualitat,...).
- L'ús funcional de gestos comunicatius: Els alumnes amb trastorns greus en la comunicació tenen alteracions per a fer-se entendre a través de gestos comunicatius com assenyalar, agafar la mà per a aconseguir alguna cosa, etc. Quan el trastorn és molt greu els gestos estan absents o apareixen.
- L'ús de la mirada i el contacte visual: Els costa mantenir la mirada amb l’interlocutor, es resisteixen a mirar de front, mantenen la mirada perduda no donant oportunitat d'iniciar la comunicació. Els nens i nenes que han arribat a elaborar un llenguatge oral tenen un desenvolupament del mateix generalment més tardà i els aspectes funcionals* del llenguatge.
