Tres tipus d'alteracions

ALTERACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTERACCIÓ SOCIAL

En la seva forma més greu es manifesta amb un gran aïllament, indiferència o aversió a l'afecte i al contacte físic amb els altres. El nen i la nena pot dirigir-se a altres persones per a aconseguir satisfacció d'algunes necessitats senzilles i pot gaudir amb pessigolles o jocs de moviment, però mantenen escàs contacte visual i desenvolupen una vinculació* molt limitada. En altres ocasions mostren una acceptació passiva dels acostaments que fan els altres, però tenen nul·la o escassa iniciació de contacte social i dificultats per a compartir algun tipus d'interès amb els altres. Tampoc solen mostrar interès per la resposta dels altres i els resulta difícil entendre les normes que regeixen les interaccions socials convencionals.

ALTERACIÓ DE LA IMAGINACIÓ

En els nens i nenes que tenen autisme o altre trastorn del desenvolupament s'aprecia una deterioració de la capacitat imaginativa, de tal manera que el seu patró d'activitats contrasta marcadament amb el desenvolupament normal del joc que pot tenir qualsevol altre nen en aquesta edat. Molts nens i nenes autistes utilitzen les joguines "sense treure'ls partit", manipulant-los per a obtenir simples sensacions o convertint el joc en simples accions sense sentit; freqüentment destaca la seva competència per a utilitzar els objectes o jocs de manera purament manipulativa.

Aquesta alteració s'aprecia per una limitació en el repertori de jocs que poden arribar a crear, en la repetició continuada i en la dificultat que tenen per a passar a jocs més complicats i basats en la fantasia.

ALTERACIÓ DE LA COMUNICACIÓ

En general els nens i nenes amb autisme presenten una deterioració qualitativa en l'àmbit de la comunicació, tant verbal com no verbal. Així, apareixen alteracions en relació a:

• La intenció comunicativa: no hi ha interès per comunicar-se ni donar resposta als actes iniciats per altres individus, sent inexistents o molt pobres aquells indicadors no verbals que informen que el subjecte està interessat a iniciar o mantenir la comunicació (expressió facial, gestualitat,...).

• L'ús funcional de gestos comunicatius: Els alumnes amb trastorns greus en la comunicació tenen alteracions per a fer-se entendre a través de gestos comunicatius com assenyalar, agafar la mà per a aconseguir alguna cosa, etc. Quan el trastorn és molt greu els gestos estan absents o apareixen.

• L'ús de la mirada i el contacte visual: Els costa mantenir la mirada amb l’interlocutor, es resisteixen a mirar de front, mantenen la mirada perduda no donant oportunitat d'iniciar la comunicació. Els nens i nenes que han arribat a elaborar un llenguatge oral tenen un desenvolupament del mateix generalment més tardà i els aspectes funcionals* del llenguatge.

Quin és el perfil del nen/a autista?

Freqüentment, són els pares els primers en percebre els símptomes* en el seu fill/filla a través d’actituds o conductes com la incapacitat de respondre el propi nom, el evitar el contacte visual, els moviments repetitius com retorçar-se les mans, mossegar-se o colpejar-se el cap, retard en l’inici de la parla, el fet d’enunciar-se pel nom i no tant com a “jo” (en comptes de: jo menjo; diuen: Marta menja); la parla a través del cant; entre d’altres. Molts infants autistes tenen una baixa sensibilitat al dolor, però són anormalment sensibles al soroll, al tacte o altres estímuls sensorials.

Els dèficits que presenten no es tracten de retards i desviacions en relació a la pauta normal de desenvolupament del llenguatge, es tracta més aviat d'alteracions severes en les habilitats comunicatives considerades bàsiques i prèvies al desenvolupament del llenguatge. Són persones molt ritualistes i maniàtiques amb l’ordre, el desordre els altera, sent ells molt metodològics amb el que fan.

Tots aquests aspectes que formen estratègies anticipatives de comunicació, anteriors al desenvolupament del llenguatge verbal, es troben alterades des de moments anteriors al desenvolupament infantil; per exemple:

• No adquireixen les pautes d'anticipació, característiques del desenvolupament dels primers mesos, ni les formes de reconeixement social en els nadons normals (per ex. aixecar els braços quan els van a agafar).
• Les accions del nen o la nena es fan cada vegada més limitades i inflexibles; manquen de curiositat a explorar objectes que sol ser tan característic en la conducta infantil des de l'últim trimestre del primer any de vida.
• Determinades conductes funcionals de gran importància en el desenvolupament, com les pautes de joc, imitació, l'ocupació de gestos i vocalitzacions comunicatives, no arriben a adquirir-se o es perden progressivament.
• Algunes vegades, aquests símptomes s'acompanyen d'altres alteracions molt pertorbadores per al nen o nena autista i les persones que els envolten, com són: problemes d'alimentació, falta de somni, excitabilitat inexplicable i difícil de controlar, por a persones i llocs desconeguts, etc.

De forma simplificada podem dir que els nens i nenes amb autisme es caracteritzen perquè en ells coexisteixen de manera simultània determinades alteracions i comportaments:

•  Alteracions en el desenvolupament de la interacció social
•  Alteració de la imaginació
•  Alteració de la comunicació

Finalment dir que aquests presenten major risc de patir certes malalties com la Síndrome del cromosoma X fràgil* (provoca retard mental), esclerosi tuberosa* (creixement de tumors al cervell), convulsions* epilèptiques, etc.. Per raons que encara no estan clares, entre el 20-30% dels menors autistes desenvolupen epilèpsia* quan són adults.

Què és l'autisme?

Etimològicament, el terme autisme prové de la paraula grega eaftismos. El significat és "tancat en un mateix".

L’autisme no és una malaltia, sinó una síndrome*. És a dir, un conjunt de símptomes secundaris i associats (malestar, problemes o alteracions de la persona afectada) i signes que es manifesten de forma simultània i que varia segons l'individu. Es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius. 

Científicament no hi ha unes causes segures de l’autisme, però probablement tant la genètica com els factors ambientals (entorn) hi juguen un paper important. A partir d’aquí han sorgit diferents teories sobre les possibles causes: la primera, i ja refutada, seria les relacions del nen vers el seu entorn i medi social, és a dir, la poca o nul·la afectivitat per part de la família i el seu entorn més proper. La segona, encara no demostrada, serien les diferencies i anomalies cognitives, és a dir, irregularitats en diverses regions del cervell. Per últim, sent la causa més estudiada i demostrada, s’afirma que les persones amb autisme tenen un nivell anormal de serotonina*.

Els símptomes que donen a conèixer que un infant presenta diagnòstic d’autisme són:

-          Accentua la falta de reconeixement dels sentiments de la gent que l’envolta. 

-          Absència de joc social.

-          Manca de comunicació adequada.

-          Anormalitat en la comunicació no verbal.

-          Anomalia en l’emissió del llenguatge afectiu i en la forma i contingut del llenguatge verbal.

-          Absència d’activitat imaginativa.

-          Moviments corporals i estereotipats.

-          Persistent preocupació vers els objectes.

-          Actitud rutinària irracional.

-          Etc.

      

Benvinguts al nostre blog!

Des de fa molts anys l’autisme, tot el que aquest concepte representa i el que té al seu darrera, està percebut per la societat d’una manera molt abstracta i poc clara. Des d’ençà fins avui dia, hi ha hagut una evolució en la coneixença d’aquest trastorn per part de la societat. Aquesta evolució ve donada pel gran avenç científic i mèdic  i tecnològic (Internet i els mitjans de comunicació en general han fet possible un coneixement genèric de la informació). Podríem dir, doncs, que una minoria de la societat actual  (metges, familiars d’autistes, etc.) sap del cert què és l’autisme i tot el que l’envolta.

Intentarem fer-ho de manera dinàmica i entenedora per tal que tots vosaltres pugueu participar i col·laborar a fomentar i donar protagonisme a una minoria poc reconeguda i valorada socialment.

Moltes gràcies i comencem!

El grup d’aquest treball va tenir molt clar des d’un bon principi la temàtica i el recorregut d’aquest, ja que el tema ens motiva i ens interessa com a futures educadores socials. L'objectiu d'aquest blog és, doncs, donar a conèixer a la societat que és l’autisme i què l’envolta.