7 de desembre del 2010

Quin és el perfil del nen/a autista?

Freqüentment, són els pares els primers en percebre els símptomes* en el seu fill/filla a través d’actituds o conductes com la incapacitat de respondre el propi nom, el evitar el contacte visual, els moviments repetitius com retorçar-se les mans, mossegar-se o colpejar-se el cap, retard en l’inici de la parla, el fet d’enunciar-se pel nom i no tant com a “jo” (en comptes de: jo menjo; diuen: Marta menja); la parla a través del cant; entre d’altres. Molts infants autistes tenen una baixa sensibilitat al dolor, però són anormalment sensibles al soroll, al tacte o altres estímuls sensorials.

Els dèficits que presenten no es tracten de retards i desviacions en relació a la pauta normal de desenvolupament del llenguatge, es tracta més aviat d'alteracions severes en les habilitats comunicatives considerades bàsiques i prèvies al desenvolupament del llenguatge. Són persones molt ritualistes i maniàtiques amb l’ordre, el desordre els altera, sent ells molt metodològics amb el que fan.

Tots aquests aspectes que formen estratègies anticipatives de comunicació, anteriors al desenvolupament del llenguatge verbal, es troben alterades des de moments anteriors al desenvolupament infantil; per exemple:

  • No adquireixen les pautes d'anticipació, característiques del desenvolupament dels primers mesos, ni les formes de reconeixement social en els nadons normals (per ex. aixecar els braços quan els van a agafar).
  • Les accions del nen o la nena es fan cada vegada més limitades i inflexibles; manquen de curiositat a explorar objectes que sol ser tan característic en la conducta infantil des de l'últim trimestre del primer any de vida.
  • Determinades conductes funcionals de gran importància en el desenvolupament, com les pautes de joc, imitació, l'ocupació de gestos i vocalitzacions comunicatives, no arriben a adquirir-se o es perden progressivament.
  • Algunes vegades, aquests símptomes s'acompanyen d'altres alteracions molt pertorbadores per al nen o nena autista i les persones que els envolten, com són: problemes d'alimentació, falta de somni, excitabilitat inexplicable i difícil de controlar, por a persones i llocs desconeguts, etc.

De forma simplificada podem dir que els nens i nenes amb autisme es caracteritzen perquè en ells coexisteixen de manera simultània determinades alteracions i comportaments:

  •  Alteracions en el desenvolupament de la interacció social
  •  Alteració de la imaginació
  •  Alteració de la comunicació

Finalment dir que aquests presenten major risc de patir certes malalties com la Síndrome del cromosoma X fràgil* (provoca retard mental), esclerosi tuberosa* (creixement de tumors al cervell), convulsions* epilèptiques, etc.. Per raons que encara no estan clares, entre el 20-30% dels menors autistes desenvolupen epilèpsia* quan són adults.

3 comentaris:

  1. Hola!
    No se si dir el què diré a continuació és del tot correcte, però la veritat és que penso que,en el fons, l'autisme és un transtorn (no sé ben bé si aquesta és la paraula) força interessant, amb molts elements que mereixen ser estudiats amb deteniment, tot i que de ben segur la gran majoria ja ho estan. Penso que la gent s'hauria de conscienciar més amb el tema, de la mateixa manera que també s'hauria de fer més coses per apropar l'autisme a la societat, per acceptar-lo i saber encarar-lo sense discriminar a qui el pateix.
    SALUT!

    ResponElimina
  2. És un tema que passa força desapercebut, potser perquè no el vivim d'aprop, potser perquè no apareix a les notícies. Però que no aparegui no vol dir que no existeixi.
    Estic d'acord amb Edurne en què és un trastorn a estudiar molt interessant!
    NEREA http://igualtatdoportunitats.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Una pregunta? si una mare o el pare és addicte a la cocaïna o heroïna és possible que el fill/a tingui possibilitats de patir autisme, o no té res a veure?

    Marta
    ww.igualtatdoportunitats.blogspot.com

    ResponElimina